L’any 1998, el Consell Comarcal de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot van posar en marxa aquest organisme amb la voluntat de treballar de manera coordinada en la prestació dels serveis socials als municipis de la comarca. Any rere any, el Consorci atén les necessitats i les realitats socials de les persones per millorar el seu benestar i contribuir a la cohesió social.

Durant el 2023, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa ha atès a 11.239 persones. D’aquestes, un 36% tenen més de 65 anys i es continua constatant un augment d’atencions a persones que viuen soles. En relació a les problemàtiques ateses continuen destacant les associades a la salut, mancances socials i dificultats en les relacions familiars i socials.

Cal destacar també que 4.121 persones han participat en espais per crear vincles i treballar necessitats de manera col·lectiva. Algunes en processos d’informació i orientació, altres en formacions i projectes de sensibilització. Més de 200 famílies han fet processos per millorar la convivència veïnal. També s’han acostat al Consorci 161 entitats comarcals sobretot demanant assessorament o per crear xarxa amb altres associacions.

Els serveis que ofereix el Consorci s’organitzen en quatre grans blocs:

  • Autonomia personal.
  • Instrumentals, per dèficits materials, formatius, administratius i relacionals.
  • Relacions familiars.
  • Relacions comunitàries.

L’acció dels serveis socials davant les necessitats d’autonomia es centra a acompanyar a persones amb manca d’autonomia física, mental o sensorial que sovint necessiten una altra persona o d’ajuts importants per fer les activitats bàsiques de la vida diària. Aquest 2023, ha augmentat un 11,8% la xifra de persones ateses respecte al 2022.

En aquest àmbit, la diferència entre l’atenció de persones d’Olot i de la resta de municipis canvia, ja que més d’un 40% de les persones ateses viuen fora de la capital. És necessari posar el focus en l’edat, ja que més d’un 70% d’aquestes persones tenen més de 75 anys.

Les principals situacions ateses han estat:

  • Persones amb dependència que tenen cuidadores a casa (professionals o familiars) durant moltes hores al dia, unes cuidadores molt invisibilitzades a qui també cal acompanyar.
  • Persones que van de casa d’un fill a un altre i la qual cosa dificulta activar els recursos que necessita en la seva pèrdua d’autonomia per la mobilitat.
  • Persones grans amb dificultats per fer les activitats bàsiques diàries i que a més no tenen les necessitats bàsiques cobertes.
  • Persones amb ingressos mínims que no són suficients per a poder accedir a recursos de cura.
  • Persones soles amb manca d’autonomia que tenen solvència econòmica, però no tenen xarxa i que requereixen molt suport i orientacions.

Al llarg de l’any 2023 s’han fet gairebé 500 valoracions de discapacitat i més de 650 valoracions de dependència.

En l’entorn domiciliari, el Servei d’Ajuda a Domicili ha atès 313 persones, s’han ofert àpats a domicili a 135 persones, 1.773 persones han activat del servei de teleassistència (un 7% més que l’any anterior i el servei ha atès 1.114 emergències) i s’han prestat 124 productes de suport (entre ells, grues, cadires de rodes, crosses, etc.), a través del Servei de Teràpia Ocupacional i Productes de Suport (BAT).

En l’àmbit d’autonomia personal destaquen, en atenció residencial, les 639 places residencials a la comarca (386 públiques i 253 privades) i 10 centres de dia a tota la comarca que ofereixen 269 places.

En relació amb les necessitats materials i instrumentals, els serveis que ofereix el Consorci es basen en l’acompanyament a persones per cobrir aspectes bàsics com l’alimentació, la higiene personal, les dificultats per accedir a un habitatge, subministraments o a recursos formatius, entre altres. Aquest gruix de necessitats socials continua creixent any rere any i ara ja són gairebé 3.000 persones les que s’atenen a la comarca.

En aquest àmbit, factors estructurals com la manca d’habitatge, aspectes relacionats amb la llei d’estrangeria o les característiques del mercat laboral són absolutament rellevants. El perfil d’atenció majoritari són persones d’entre 35 i 64 anys que viuen soles, tenen dificultats econòmiques i els costa trobar una feina estable. Cal tenir en compte també el grup de joves d’entre 18 i 34 anys molt significatiu en aquest àmbit. Destaquen sobretot els joves que han migrat sense referents familiars amb l’expectativa de millorar la seva vida i la de la seva família al país d’origen i que es troben amb molt poques possibilitats d’assolir una vida digna i autònoma.

La tasca d’aquest àmbit ha sigut la de facilitar drets de ciutadania, acompanyar a la inserció social, la sociolaboral i educativa i treballar per garantir la cobertura de necessitats bàsiques. Cal destacar les 78 persones que utilitzen el menjador social, les 91 que han usat el servei de dutxa i bugaderia o les 1.085 famílies han tingut accés a les cistelles de productes bàsics del Centre de distribució d’aliments. D’altra banda, 111 persones sense llar han estat ateses pel Consorci i s’han tramitat ajudes d’urgència per fer front a alimentació, vestimenta, formacions, assumptes relacionats amb la salut o també ajuts per l’habitatge o per fer front als subministraments bàsics.

L’any 2023, 308 persones de la comarca han disposat de la Renda Garantida de Ciutadania catalana i 181 de l’Ingrés Mínim Vital. Ambdues neixen per garantir que la ciutadania pugui fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar o de convivència, però el fet que arribin a un col·lectiu molt reduït i que les quanties siguin relativament baixes no permet que les famílies aconsegueixin sortir del llindar de la pobresa.

Les relacions familiars és un altre dels grans àmbits d’actuació dels serveis socials a la comarca de la Garrotxa. La finalitat bàsica és acompanyar els vincles socials i afectius en totes les etapes de la vida dins l’àmbit familiars (parella, entre germans, amb els fills, amb la família extensa…) per poder prevenir situacions disfuncionals i mirar de millorar-les. Aquest 2023, 824 famílies han treballat per millorar les seves relacions amb el suport de les professionals del Consorci. Aquesta dada suposa un increment de gairebé un 5% respecte a l’any anterior. Un percentatge important d’aquestes famílies són monoparentals, és a dir, amb una sola persona adulta que s’ocupa de la família, sovint amb poca xarxa familiar amb qui comptar en el seu dia a dia.

Un dels aspectes clau d’aquest àmbit són les habilitats  parentals i treballar per la igualtat d’oportunitats en l’àmbit educatiu i de lleure per contribuir al desenvolupament personal i socials d’infants i joves. Aquest any s’han atès 83 famílies en situació de risc (lleu, moderat o greu) amb nadons de 0 a 3 anys per acompanyar-los en aquesta primera etapa evolutiva. També han participat 33 infants i adolescents i les seves famílies al Centre Diürn i  53 adolescents al projecte Timó (serveis d’atenció i suport a relacions socials individualitzat per compensar deficiències socioeducatives i familiars) i més de 200 infants als espais preventius socioeducatius de lleure (Larai i Garbuix).

Dins l’eix de protecció, quan es detecten situacions de negligència, abandonament o maltractament, la intervenció la realitza un equip especialitzat. Aquest any s’han atès 180 infants i adolescents.

Un altre element de desigualtat té a veure amb el gènere. El Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) treballa en aquesta línia per pal·liar les desigualtats existents. El servei ha vist augmentades, al llarg de 2023, les atencions que realitza. S’han atès 431 dones, de les quals 157 han necessitat atenció psicològica i a 20 se’ls ha activat un dispositiu de localització en casos de violències.

En l’àmbit de la perspectiva de gènere i el treball de prevenció contra les violències, destaca la campanya comarcal ‘Retalla les violències, enganxa les cures’, en la qual participen els 21 municipis de la Garrotxa i que aquest any ha posat la mirada, sobretot, en les violències a l’oci nocturn (protocols, formacions i punts lila) i en activitats de sensibilització sobre el marc legal, els feminismes i la masculinitat.

Finalment, pel que fa a les relacions comunitàries, s’han atès necessitats col·lectives per augmentar la xarxa relacional de les persones i que conjuntament puguin transformar allò que les preocupa del seu entorn quotidià.

Un dels serveis imprescindibles en aquest àmbit és el que té a veure amb la gestió de la diversitat, per una banda, per tal d’acollir a les persones que arriben de nou a la comarca perquè que siguin coneixedores dels seus drets i deures. I, per l’altra, per sensibilitzar al conjunt de la població i promoure accions de convivència i cohesió ciutadana que evitin la segregació social i l’odi.

S’han atès més de 1.000 persones que han passat per un circuït formatiu que els permet entendre la llengua i conèixer la societat i la cultura catalanes. També s’han creat espais de diàleg interreligiós i coneixement dels centres de culte de la comarca i treballat per crear espais compartits entre persones de diferents orígens per millorar el coneixement mutu i la creació de xarxes de suport. En l’àmbit de la diversitat, s’ha atès a 28 persones que s’han sentit discriminades o han necessitat assessorament en temes LGTBI i s’ha continuat amb la formació i la sensibilització en aquest àmbit amb diferents formats i públics.

En paral·lel, s’ha treballat a diferents barris de la ciutat d’Olot i a alguns municipis de la comarca per millorar les relacions socials i crear espais de trobada entre persones. Cal destacar la millora de la plaça de Sant Miquel d’Olot amb la participació de veïns i veïnes, les accions veïnals al barri de Vivendes Garrotxa o l’inici del treball a Sant Joan les Fonts.

Promoure relacions veïnals implica també el suport a la gestió dels conflictes que van sorgint i en aquest sentit aquest any s’ha treballat en 43 casos de blocs de pisos i espai públic en els quals les relacions veïnals s’han vist deteriorades o afeblides.

Finalment, amb les dades de 2023 es constata que la comarca de la Garrotxa és un territori amb entitats molt participatives. El Servei d’Informació i Suport a entitats ha atès 102 entitats de tota la comarca i s’han cedit equipaments a 156 associacions de la ciutat d’Olot. Cal destacar també els espais comarcals de col·laboració entre entitats: consell consultiu de la gent gran, coordinadora d’entitats de discapacitat, xarxa de barris, grup de diàleg interreligiós o la taula d’entitats d’origen diversos que col·laboren de manera continuada i permanent a crear una comarca més participada i inclusiva.

Podem constatar que, a partir de les dades d’atenció d’aquest 2023, els grans reptes socials que ha d’encarar la comarca passen per:

  • La importància de continuar posant el focus en l’atenció a les persones grans dependents i a les persones que les cuiden. No podem obviar que estem en un moment important en relació al model de cures i a com volem envellir que passa, segurament, per un canvi i transformació important.
  • El creixement del nombre de persones i famílies amb situació de pobresa. Tot i ser una comarca amb un índex d’atur baix, no podem oblidar que hi ha famílies amb situacions de precarietat important. Cal mirar no només d’acompanyar-les, sinó de revertir en la mesura que sigui possible la seva situació, especialment en els casos en què hi ha infants i on, per tant, la igualtat d’oportunitats socials i educatives en queda molt tocada.
  • L’augment de l’arribada de persones a la comarca, persones que fugen de guerres i violències i que venen a trobar aquí una millora personal i familiar. Tot i que aquest 2023 ha posat de manifest un manteniment de les xifres d’aquesta arribada, la gestió d’aquesta diversitat i el treball incansable per la convivència són també un dels reptes clau d’aquí en endavant.
  • Finalment, l’atenció i erradicació de les violències ha de ser també un dels eixos de treball comarcals per tal de lluitar per una societat que vetlli pels drets essencials com són el respecte a la igualtat de gènere o les polítiques LGTBI.